|
Aspectes legals
|
La figura jurídica de la incapacitació |
|
divendres, 25 de juny de 2010 00:00 |
|
La figura jurídica de la incapacitació està regulada en el Codi civil. La incapacitat pot ser total o parcial. Les limitacions han de ser concretades o puntualment determinades pel jutge o jutgessa.
A fi que una persona se la consideri incapacitada total o parcial és necessari que concorrin
els dos requisits següents:
- Requisit de caràcter material: Causes establertes a la llei, l'article 200 del Codi civil defineix com a causes d'incapacitació les malalties o deficiències persistents de caràcter físic o psíquic que impedeixin a la persona governar-se per si mateixa.
- Requisit de caràcter formal: Expressat en l'article 199 del Codi civil: ningú no pot ser declarat incapaç si no és per sentència judicial.... Aquesta sentència s'ha d'obtenir després d'un procés judicial, regulat en els articles 756 i següents de la Llei d'enjudiciament civil.
Població diana
Els grups principals de població que poden requerir ser objecte de protecció legal per contribuir a garantir els seus drets són els següents:
- Persones amb malalties mentals greus i amb anys d'evolució.
- Persones amb discapacitat intel"lectual que no tenen capacitat per autogovernar-se.
- Persones amb un deteriorament cognitiu greu per demència i/o malalties neurodegeneratives.
Què hauria de ser la incapacitació?
La incapacitació hauria de ser una figura legal per garantir la protecció, l'exercici i la defensa dels drets d'aquella persona que pateix un deteriorament cognitiu, psicològic i/o físic i que, segons el/la metge/essa forense i basant-se en criteris objectius i objectivables, no es pot valer per si mateixa en totes o en determinades àrees de la seva vida.
NO són criteris d'incapacitació:
- Història d'ingressos múltiples.
- Diagnòstic psiquiàtric greu, una discapacitat intel·lectual o una demència.
- Situació social en si mateixa.
- Estat mental present, sigui quin sigui.
- Necessitat d'un recurs residencial.
Indicacions
- Indicacions per a persones amb discapacitat intel·lectual
- Indicacions per a persones amb problemes de salut mental
- Indicacions per a persones grans
Qui pot iniciar els passos previs a l'inici del procediment de incapacitació?
- Persones legitimades: la mateixa persona, el/la cònjuge, els ascendents, descendents, germans del presumpte incapaç i el tutor o la tutora legal.
- El Ministeri Fiscal promou la incapacitació
- Per instància de tercera part. Persones no legitimades ho notifiquen al Ministeri Fiscal, altres serveis, institucions.
|
|
|
divendres, 25 de juny de 2010 00:00 |
|
Què és el Document de Voluntats Anticipades?
És el document, adreçat al metge responsable, on el pacient, major d'edat, amb capacitat suficient i de manera lliure, dóna una sèrie d'instruccions a tenir en compte quan el ja no estigui en condicions d'expressar la seva voluntat.
Quin document s'ha d'utilitzar?
Tots els centres sanitaris de l'ICS disposaran d'un model adaptable per poder lo facilitar a les persones que ho demanin.
Aquest document es pot presentar en un altre format, sempre que s'identifiqui l'usuari, els testimonis o notari i els criteris i situacions que cal tenir presents en cas necessari.
Possible contingut
Es recomanable unes parts bàsiques:
- Els criteris, han de tenir en compte la priorització dels valors i les expectatives personals.
- Les situacions sanitàries concretes, en quines situacions vol l'usuari que es tinguin en compte les instruccions.
- Instruccions i límits més concrets a l'actuació mèdica davant de decisions previstes, sobretot quan es té informació de probabilitats evolutives.
- Nomenament d'un representant, és la persona que l'usuari nomena perquè actuï com a interlocutor seu vàlid amb el metge o l'equip sanitari, perquè quan ell no pugui expressar la seva voluntat per si mateix, el substitueixi en la interpretació i aplicació de les instruccions, els criteris i els principis expressats. No pot ser cap dels testimonis de document.
- Altres consideracions com per exemple ratificar la voluntat de fer donació d'òrgans, etc
És aconsellable:
- Llegir el document, aclarir dubtes i donar explicacions.
- Ajudar a interpretar un document ja fet.
- Aconsellar la seva actualització quan sorgeixen noves dades.
- Conèixer el representant i utilitzar lo com a interlocutor privilegiat.
Renovació i revocació
El DVA es pot revocar i deixar sense efecte en qualsevol moment per la sola voluntat de l'interessat. Aquesta revocació s'ha de fer de forma expressa i per escrit.
La modificació, ampliació, o concreció del document exigeix dels mateixos requisits de forma que el seu atorgament, davant de notari o de testimonis.
Utilització
L'existència del DVA comporta l'obligació de tenir lo en compte en la presa de decisions.
Límits
Els límits que la llei assenyala sobre aquest punt són els següents:
- Que la voluntat impliqui una acció contra l'ordenament jurídic explícit.
- Que la voluntat impliqui una acció mèdica contra les bones pràctiques establertes.
- Que la situació que es presenta no sigui la prevista. En aquests casos, el representant nomenat és qui millor coneix i pot ajudar a interpretar la voluntat del malalt.
Informació i aclariments
Els centres assistencials han d'oferir ajuda per a la redacció del DVA mitjançant professionals amb coneixements i formació per poder donar aquesta orientació.
Aquests professionals haurien de valorar també si la persona:
- És major d'edat.
- Està sotmesa a coacció o influència excessiva.
- Comprèn l'abast de la decisió.
- Ha dialogat suficientment sobre el document.
- Ha informat o no el representant que vol nomenar.
- Coneix la possibilitat de renovació i revocació.
- Coneix els límits que preveu la llei.
Formalització i validació
a) davant de notari no cal la presència de testimonis.
b) davant de tres testimonis majors d'edat, amb capacitat d'actuar i que, com a mínim, 2 d'ells no tinguin relació de parentiu fins al 2n grau ni estiguin vinculats per relació patrimonial.
Què han de fer els centres i els professionals
Els centres estan obligats a:
- Custodiar còpia DVA.
- Trametre al Registre Centralitzat de Voluntats Anticipades.
|
|
divendres, 25 de juny de 2010 00:00 |
|
L'òrgan tutelar típic i propi de les persones judicialment declarades incapacitades, total o parcialment i no sotmeses a la potestat del pare o de la mare és la tutela, la seva funció: assegurar la protecció de la persona tutelada, l'administració i la guarda dels seus béns i, en general, l'exercici dels seus drets.
El tutor, això és, la persona que exerceix la tutela ha d'exercir el càrrec personalment, de manera diligent, en interès de la persona incapaç i d'acord amb la personalitat d'aquesta, i té les obligacions següents:
- Respecte de la persona tutelada, les de proporcionar-li alimentació, educació i formació i fer tot el que calgui per a la recuperació de la seva capacitat i la seva integració social. N'és el representant legal, excepte per a aquells actes que siguin personalísims (contreure matrimoni, per exemple), i necessita autorització judicial per internar-la en una institució adequada quan ho consideri necessari per a ella; així com també per a sotmetre-la a tractaments mèdics que puguin posar en perill la seva vida o la integritat física o psíquica, incloent-hi l'esterilització.
- Rrespecte del patrimoni de la persona tutelada, es d'administrar i guardar els béns que el constitueixen, fer-ne un inventari quan comenci a ocupar el càrrec i retre comptes anualment i també quan finalitzi l'exercici de la tutela. N'és també el representant legal i necessita autorització judicial o del consell de tutela, en el cas que existeixi, per a dur a terme actes que suposin obligar el tutelat o gravar-ne els béns i per fer actes que impliquin la renúncia o la no-adquisició de drets.
|
|
divendres, 25 de juny de 2010 00:00 |
La curatela és l'òrgan tutelar propi de la persona judicialment declarada parcialment incapaç, i té com a funció assistir-la o complementar-ne la capacitat en la realització d'aquells actes jurídics patrimonials que suposin l'assumpció d'obligacions per part d'aquesta persona, dels que comportin el gravamen dels seus béns, dels que impliquin la renúncia o la no-adquisició de drets i també d'aquells altres que no pugui dur a terme vàlidament per haver-ho establert així la sentència d'incapacitació.
El curador, és a dir, la persona que exerceix la curatela ha d'exercir el càrrec personalment, de manera diligent i en interès de la persona incapaç, i només té les obligacions derivades d'aquesta assistència o complement de capacitat en l'àmbit patrimonial de la persona parcialment incapacitada. |
|
|
|
|
|
|
|
|